dissabte, 7 de març del 2020

8 de març, dia de la dones treballadores

La meva àvia, que ara tindria 119 anys, va treballar de modista. Tenia els dits de les mans molt torçats i plens d'artrosi.
La meva mare, que ara tindria 90 anys, va treballar des dels 16 fins els 65 anys a una empresa metal·lúrgica, com a administrativa. El seu horari era de 8:30 a 13:00 i de 15:00 a 19:00.
El meu pare, que ara tindria 92 anys, també va treballar a la mateixa empresa (de fet es van conèixer allà), com a muntador mecànic, amb el mateix horari i amb algun viatge de feina fora de Catalunya.
A la Pepi no li agradava cuinar, ni les feines de casa.... Ella deia que preferia anar al despatx.
En Quimet li agradava cuinar (vaig aprendre a fer la truita de patates, netejar el peix, fer els suquets de peix..... d'ell) i també li agradava desmuntar i muntar petits electrodomèstics.
Treballaven tots dos, i per tant, el meu germà i jo, hem estat educats des de la visió de què les dones també treballen fora de casa.
Quan jo vaig fer 16 anys, la meva mare va demanar al seu cap (que em deu estar llegint ara mateix, i al qual li tinc molta estimació i agraiment ), que el mes de juliol em deixés venir a treballar de telefonista o arxivar papers o qualsevol cosa, sense cobrar, per tal que no estigués tants mesos sense escola i em comencés a entrenar pel món laboral.
I així vaig començar la meva vida laboral, fent d'administrativa (perquè després d'aquell estiu, em van donar l'oportunitat de seguir treballant mentre que combinava els estudis a la Facultat de Psicologia).
Treballo des dels 16 anys, com la meva mare i en tinc 55, no m'agrada cuinar però cada cop que faig truita de patates o arreglo peix recordo en Quimet.
He treballat a l'empresa privada, a l'Administració Pública i com autònoma. He canviat moltes vegades de feina. He adaptat la vida laboral a la vida familiar quan he tingut els nens petits. He treballat i treballo sense cobrar en moltes ocasions... i ara mateix compatibilitzo tres o quatre tipus de feines diferents.
I avui celebro que tinc feina, que segueixo treballant, que m'agrada molt la feina que faig, i que seguiré lluitant per aconseguir els objectius que al llarg de la meva vida m'he anat plantejant i em segueixo plantejant.
Treballo també per la igualtat, per erradicar les violències masclistes i sexuals, treballo per l'educació, la formació...
I el més important per a mi.... Els homes!! N'estimo a tres amb bogeria, tres homes que a casa al menys no hem viscut ni la violència, ni masses masclismes.  Això sí, no som perfectes!!
I no em cansaré de repetir: En una societat masclista, els HOMES tenen el PODER d'erradicar la violència masclista.
Homes i dones hi estem implicats/des
Feliç dia de la dona treballadora
#dones #igualtat #treball #homesidones #8demarç 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada