diumenge, 24 de març de 2019

Carta des del futur

Avui fa 10 anys (24-03-2009) estava fent el Postgrau de Teràpia Breu Estratègica, tot just havia acabat la carrera de Psicologia, per quasi segona vegada, i jo volia complir un dels meus somnis: treballar de psicòloga.  Ens van fer fer el següent exercici:

- Agafa un full i escriu-te una carta des del futur (10 anys) explican-te com estas i com et va la vida.

Fa uns dies la vaig trobar, de casualitat, quasi ni ho recordava... i em vaig emocionar llegint-la. Els i les que em coneixeu veureu lo impressionant que és..., he esperat just avui que fa els 10 anys per ensenyar-la a la meva família..., han quedat molt sorpres@s.

Està clar que cal anar molt en compte amb el que pensem i com ho pensem, i si realment volem una cosa, verbalitzem-la, imaginem-la, visualitzem-la i dissenyem-la...

Estic impresionada!!


                                           Barcelona, 24 de març de 2019
                                  
Estimada Montse,                                                         
Haig d’explicar-te que per fi vaig aconseguir allò que et feia tanta il·lusió. Ja sóc tota una psicòloga!!. I a més a més he aconseguit ser-ho com volia, als mossos, sense marxar-hi.
Vaig aconseguir-ho gràcies a la paciència, a l'esforç i a la força de voluntat.
En tots aquests anys també he sapigut posar-me al meu lloc, defensar allò que pensava i dir-ho sense callar-m'ho.
Tinc dos fills magnífics, macos, com jo havia somniat. Tenen una bona feina, i han après tots els valors que els hi he ensenyat.
Amb el marit estem molt be, ara ja tornem a ser aquella parella de nuvis perquè els fills, encara que viuen a casa, campen pel seu compte.
Com a terapeuta tinc molt èxit, continuo treballant al centre i tinc molts pacients que venen recomanats perquè diuen que els tracto molt be i que els entenc.
Be doncs, de moment res més. Només dir-te que estic molt orgullosa de ser com sóc i de tot el que he après.
I dir-te que la mama també ho estaria...
Molts petons i cuida’t molt
Montse Roig
24/03/2019



divendres, 4 de gener de 2019

Viatge a l'interior d'alguns homes..


Viatge a l’interior d’alguns homes als que se l’anomena agressor, violador, abusador..

Portem molts anys, viatjant a l’interior de les dones víctimes de maltractaments, agressions, abusos i violacions, tenim força clar i conegut totes les conseqüències de ser receptores d’aquestes barbaritats, els símptomes i les reaccions, l’afectació a la salut física, mental i conductual.

Invertim materialment i humanament en fer campanyes, jornades, actes, formacions.. per aconseguir eradicar la violència masclista contra les dones, i no s’aconsegueix eliminar!

Si volem fer una bona prevenció, i vetllar per la seguretat de les dones,  cal incidir més en l’altre part del problema (en alguns homes) per a saber com i on neix!

Quan volem saber què hi ha a l’interior de l'home al que se l’anomena agressor, violador, abusador..., ens trobem en què no hi ha masses estudis, ni articles, que ens donin una visió per a poder entendre, què el porta a actuar així... 
Hi ha estudis que es basen principalment en  la seva conducta, però aquest ja és el pas final, el que potser ja no te remei si no podem tractar-li el pensament i la emoció.
Sabem que pot ser fruit d’una educació però, tot és l’educació i el model patriarcal i masclista el que els porta a cometre aquestes atrocitats?

Poques són les associacions que treballen per ajudar els homes que voluntàriament es volen acollir a programes d’ajuda a nivell psicològic i emocional, perquè pocs són els homes que hi vulguin assistir de manera voluntària.
El doctor Lundy Bancroft va estar 15 anys treballant com a terapeuta amb programes de rehabilitació a maltractadors , i va arribar a la conclusió de que no serveixen de res... perquè una teràpia funcioni, el pacient ha d’accedir-hi per pròpia voluntat, i ha de ser sincer, i això no passa.

I per què invertim energies en les teràpies de rehabilitació i no en prevenció?
On són les jornades, campanyes, actes, que es dediquin exclusivament als homes?
Pocs són els recursos que es destinen a fer prevenció en els homes.

Està clar que no es tracta d’una malaltia mental que pugui tenir un tractament psiquiàtric, això ja està demostrat a través d’estudis.
Llavors què se’ns resisteix tant i se’ns fa tant difícil com per no poder acabar amb aquestes accions?

M’hagués agradat viatjar dins el cervell de cadascun dels agressors en el moment que estan cometen el delicte, per poder saber i entendre quin mecanisme neuronal, quin creuament de cable hi ha en aquell moment per no ser conscient de la criminalitat que estan fent. 
En aquells moments de, no se ni com dir-ho perquè no se si per ells és un plaer, un instint, un impuls, una inconsciència... , no siguin capaços de veure el mal que estan provocant.

M’agradaria també veure un hastag que digui #jotambéhohefet, i expliqués què el va portar a actuar així, potser podrien ajudar a altres homes a evitar-ho. 


dimarts, 25 de desembre de 2018

15 recomanacions als meus fills (nois)

1.- Estudia el que t'agrada i tinguis habilitats. I lluita per tenir una feina que t'agradi.
2.- Escolta i deixa parlar. Si parleu tots a l'hora no us enteneu.
3.- Estableix un contracte amb la teva parella quan la tinguis. Parleu be com voleu que sigui la vostra relació. Sigues sincer... Tot el que no funcioni, planteja-ho. Mai l'enganyis amb una tercera persona... Parleu abans el perquè algo no funciona.
4.- Parla amb respecte amb tothom.
5.- Posa't en el lloc de l'altre,
6.- Cuida la teva salut (fisica, orgànica, emocional, mental i sexual).
7.- Plora, riu, enfadat,.... sempre que ho sentis.
8.- Dona sempre les gràcies i demana les coses siusplau.
9.- Viatge, si pots.
10.- Obra la ment, escolta diverses opinions, ideologies, crences... Seràs ric.
11.- Canvia allò que t'hem ensenyat equivocadament.
12.- Demana ajuda quan la necessitis.
13.- Aprèn anglès.
14.- Organitza bé els diners.
15.- Sigues responsable de les teves conductes (conducció, alcohol, drogues, sexe). No obliguis a ningú a fer algo que no vulguin.

dijous, 20 de març de 2014

dijous, 19 de desembre de 2013

Dir-la o no dir-la


Sovint hi ha gent que diu: "prefereixo no saber-ho!". No tots som iguals, hi ha qui és queda més tranquil sabent la veritat, això fa que pugui confiar en l'altre persona.
Cal respectar la decisió de cadascú !!!

dilluns, 25 de febrer de 2013

RABIETAS Y PATALETAS

Las rabietas son una manera de expresar o desahogar la rabia. En general, comienzan a los dos años de edad. El niño o la niña se enoja y se frustra cuando no consigue lo que quiere o cuando le piden algo que no quiere hacer. Las pataletas son más frecuentes cuando un niño o una niña está cansado(a) o frustrado(a).
Recuerde:
El padre, la madre o cuidador(a) es quién debe dar consuelo y calma en momentos difíciles como este, quien le ayude a disminuir su rabia y le ayude a volver a controlar su emoción.
¿Qué puedo hacer?
* Mantenga la calma. No deje que su hijo o hija se haga daño a sí mismo(a) o lastime a otra persona.
* Aunque usted también sienta rabia, mantenga el control de sí mismo(a). No le critique, no le golpee ni amenace.
* Intente imaginarse y entender qué ha pasado y qué es lo que desde el punto de vista del niño o la niña ha producido este descontrol.
* Agáchese y trate de mirar al niño o a la niña de frente, cara a cara.
* Dígale que usted sabe que él o ella siente mucha rabia por lo que ha ocurrido.
* No ceda ante su exigencia, pero tampoco trate de hacerle razonar.
* Ofrézcale una idea diferente para hacer juntos que sea realista y atractiva de aceptar como una solución alternativa a este descontrol.
* Tóquele, abrácele y mantenga contacto físico.
* Cuando recupere su calma, háblele sobre qué le hizo actuar así.
* Estimule a que el mismo niño o niña pueda decirle con sus propias palabras lo que sintió.
¿Si no da resultado?
Si su hija o hijo tiene muchas pataletas, pregúntese si usted está contribuyendo a ese tipo de comportamiento:
- prestándole demasiada atención cuando tiene una pataleta.
- y poca atención cuando se porta bien.
- o reaccionando de forma contradictoria frente al niño o niña, de modo que a él o ella le cuesta entenderle.
Si la situación le preocupa, pida consejo a un profesional de su centro de salud u otra persona calificada para ayudarle