Cada Casa És Un Món

#CadaCasaEsUnMon

Aquests dies estem veient a totes les xarxes moltes videoconferències des de casa. 

M’he adonat que no em fixo tant en la persona que surt a primer pla, sinó que vaig a mirar més enllà. Tafaneria? No, dit amb el sentit lleig de la paraula. M’agrada observar, m’agrada pensar, i m’agrada posar-me en el lloc de les persones.

Què he vist? Doncs això que Cada Casa És Un Món, i d’aquí que,  un grup de psicòlegs, psicòlogues i psiquiatres ens hem posat a treballar en un document de consells i a oferir una ajuda més personalitzada, de forma voluntària, perquè a cada casa hi ha unes situacions, circumstàncies, persones, tamany, angoixes i pors de diferents tipus.

Els consells que es puguin donar els hi poden anar bé a unes persones però a altres no.

Algunes persones els li agrada fer rutines, tenir-ho tot controlat, llistes d’objectius....però a altres no. 

Persones que no necessiten res i que el fet de sentir que cal fer rutines es poden sentir malament.

Moltes hores a casa, moltes coses a fer, n'hi ha que en tenim ganes i les fem cada dia, i de forma ràpida, altres les anem acumulant i passarà la quarantena i encara estaran per fer.

Veig cases amb enciclopèdies, amb quadres, làmpades, cuines, cases més endreçades que altres, cases més petites i més grans, jardins, piscines, balcons, terrats....

Estratègies perquè la càmera enfoqui i es vegi millor la casa i altres que no surti la humitat del sostre.

Qui ho havia de dir que un lloc tant íntim ara l'estaríem penjant a les xarxes, a la televisió i no ens importi gens o perquè no tenim més remei.

I a nivell emocional segur que hi ha qui s’està queixant de portar tants dies tancat a casa, que potser són els/les mateixos/es que fa quatre dies es queixaven d’haver d’anar a treballar. 

Hi ha qui està treballant i voldria estar a casa, i qui està a casa i voldria estar treballant. 

Hi ha qui te por, angoixa, no sap en què ocupar les hores, a qui li falta temps, tot i estar tot el dia a casa, el que treballa voldria estar a casa, i així casos i casos... és per això que també cada persona és un món.

I els que no surten? Els que estan patint per familiars als hospitals a punt de morir o molt greus, els que estan passant el dol en silenci, amb la ràbia continguda i sense poder-se acomiadar com cal.

I totes les casuístiques que em deixo segur....

Estem preparats i preparades per ajudar a qui calgui, a qui ho necessiti o a qui simplement que ens vulgui explicar la seva experiència.

Salut i bon confinament.

#CadaCasaEsUnMon  #quedatacasa   #Joactuo

24 de març de 2020

8 de març, dia de la dones treballadores

La meva àvia, que ara tindria 119 anys, va treballar de modista. Tenia els dits de les mans molt torçats i plens d'artrosi.
La meva mare, que ara tindria 90 anys, va treballar des dels 16 fins els 65 anys a una empresa metal·lúrgica, com a administrativa. El seu horari era de 8:30 a 13:00 i de 15:00 a 19:00.
El meu pare, que ara tindria 92 anys, també va treballar a la mateixa empresa (de fet es van conèixer allà), com a muntador mecànic, amb el mateix horari i amb algun viatge de feina fora de Catalunya.

A la Pepi no li agradava cuinar, ni les feines de casa.... Ella deia que preferia anar al despatx.
En Quimet li agradava cuinar (vaig aprendre a fer la truita de patates, netejar el peix, fer els suquets de peix..... d'ell) i també li agradava desmuntar i muntar petits electrodomèstics.

Treballaven tots dos, i per tant, el meu germà i jo, hem estat educats des de la visió de què les dones també treballen fora de casa.

Quan jo vaig fer 16 anys, la meva mare va demanar al seu cap (que em deu estar llegint ara mateix, i al qual li tinc molta estimació i agraiment ), que el mes de juliol em deixés venir a treballar de telefonista o arxivar papers o qualsevol cosa, sense cobrar, per tal que no estigués tants mesos sense escola i em comencés a entrenar pel món laboral.

I així vaig començar la meva vida laboral, fent d'administrativa (perquè després d'aquell estiu, em van donar l'oportunitat de seguir treballant mentre que combinava els estudis a la Facultat de Psicologia).

Treballo des dels 16 anys, com la meva mare i en tinc 55, no m'agrada cuinar però cada cop que faig truita de patates o arreglo peix recordo en Quimet.

He treballat a l'empresa privada, a l'Administració Pública i com autònoma. He canviat moltes vegades de feina. He adaptat la vida laboral a la vida familiar quan he tingut els nens petits. He treballat i treballo sense cobrar en moltes ocasions... i ara mateix compatibilitzo tres o quatre tipus de feines diferents.

I avui celebro que tinc feina, que segueixo treballant, que m'agrada molt la feina que faig, i que seguiré lluitant per aconseguir els objectius que al llarg de la meva vida m'he anat plantejant i em segueixo plantejant.

Treballo també per la igualtat, per erradicar les violències masclistes i sexuals, treballo per l'educació, la formació...

I el més important per a mi.... Els homes!! N'estimo a tres amb bogeria, tres homes que a casa al menys no hem viscut ni la violència, ni masses masclismes.  Això sí, no som perfectes!!

I no em cansaré de repetir: En una societat masclista, els HOMES tenen el PODER d'erradicar la violència masclista.
Homes i dones hi estem implicats/des

Feliç dia de la dona treballadora

#dones #igualtat #treball #homesidones #8demarç